La Criptografia

La paraula criptografia ve del grec krypto (ocult) i de graphos (escriure). És la tècnica aplicada a l'art o la ciència, que altera les representacions lingüístiques d'un missatge, tracta de enmascarar-les amb tal de que les personas non grates llegisquen la informació que jo li envie a altra(es) persones. El destinatari que ha de rebre el missatge es diu destinatari coherent, i eixe mateix disposa dels mitjans per a sotmetre al procés invers a la codificació, descifrar-ho.

Els éssers humans sempre han sentit la necessitat d'ocultar informació, molt abans que existissin els primers equips informàtics i calculadores.
Des de la seva creació, Internet ha evolucionat fins a convertir-se en una eina essencial de la comunicació. No obstant això, aquesta comunicació implica un nombre creixent de problemes estratègics relacionats amb les activitats de les empreses en la Web. Les transaccions que es realitzen a través de la xarxa poden ser interceptades i, sobretot, perquè actualment resulta difícil establir una legislació sobre Internet. La seguretat d'aquesta informació ha de garantir-se: aquest és el paper de la criptografia.

La criptografia es basa en l'aritmètica: En el cas d'un text, consisteix a transformar les lletres que conformen el missatge en una sèrie de nombres (en forma de bits ja que els equips informàtics usen el sistema binari) i després realitzar càlculs amb aquests nombres para:

•Modificar-los i fer-los incomprensibles. El resultat d'aquesta modificació (el missatge xifrat) es diu text xifrat, en contrast amb el missatge inicial, anomenat text simple.•Assegurar-se que el receptor pugui desxifrar-los. El fet de codificar un missatge perquè sigui secret es diu xifrat. El mètode invers, que consisteix a recuperar el missatge original, es diu desxifrat.


Les dues tècniques més senzilles de xifrat, en la criptografia clàssica, són la substitució (que suposa el canvi de significat dels elements bàsics del missatge -les lletres, els dígits o els símbols-) i la transposició (que suposa una reordenació dels mateixos); la gran majoria de les xifres clàssiques són combinacions d'aquestes dues operacions bàsiques.


Els origens de aquesta forma d'encriptació es remonten al segle V a.C amb l'Escítala, un metode de ocultar la informació: Una escítala és un sistema de codificació utilitzat pels éforos espartanos per a l'enviament de missatges secrets. Està formada per dues vares de grossor variable i una tira de cuir o papir. També, el César tenia un propi sistema d'encriptació. Posteriorment en 1465, l'Italià Leon Battista Alberti va inventar un nou sistema de substitució polialfabética que va suposar un gran avanç de l'època. Un altre dels criptógrafs més importants del segle XVI va ser el francès Blaise de Vigenère que va escriure un important tractat sobre "l'escriptura secreta" i que va dissenyar una xifra que ha arribat als nostres dies associada al seu nom. Durant els segles XVII, XVIII i XIX, l'interès dels monarques per la criptografia va ser notable. Les tropes de Felipe II van emprar durant molt temps una xifra amb un alfabet de més de 500 símbols que els matemàtics del rei consideraven inexpugnable.
També es va utilitzar com a forma de missatgeria oculta a la WW2 pels nazis amb la màquina enigma.
Resumidament, he contat què és la criptografia i ara faré un problema sobre el codi César:


El codi César tracta de dir lletres, encara que segons la clau (llocs que es desplacen les lletres a l'alfabet) cada lletra pren un valor distint. Per exemple, a la clau 3, la lletra A seria la C. Si volem dir hola, seria: K R O D.
Activitats:
Que vol dir si rebem el missatge "sureohpd"? Al descifrar-lo eixiria: 
Problema.
Ara, volem xifrar el missatge: quedem pel matí.
Seria així: Txhghp sho pcwl.
Si el missatge SJ QX NWCNWB està codificat en clau 9. Què diu?
JA HO ENTENS és el que diu.
Quantes claus diferents es poden utilitzar?
Jo crec que es poden utilitzar infinites ja que si acabes l'alfabet, comences de nou, saltant de la Z a la A.
Si reps un missatge en clau 47 què vol dir? Desxifra el missatge IPHZMJ.
NUMBRO
La clau 3542 és la clau on es moven 3542 vegades cada lletra.